Blogia

laia

Feminisme d'ara i d'abans

Tant la primera onada feminista com el feminisme de la dècada dels setanta d’aquest segle pouen el seu suport ideològic en la filosofia de la Il.lustració. El primer feminisme contemporani, com a moviment social (nascut durant el segle XIX ), pretenia l’extensió a les dones dels ideals il.lustrats de llibertat (és a dir, autonomia individual) i igualtat, ideals que, després de la revolució francesa foren patrimoni exclusiu, a més d’una classe social, d’un sol sexe. En aquest sentit hem d’interpretar aquest feminisme com una radicalització dels ideals il.lustrats: si la raó era una facultat d’homes i de dones no havia motiu per privar les dones dels drets de què gaudien els seus companys. Per això les dones comencen a exigir el dret a mantenir la propietat dins del matrimoni, a accedir als estudis universitaris, a exercir treballs remunerats... La diversitat d’interessos entre les dones burgeses i les dones treballadores fou superada amb la lluita unitària pel dret al sufragi.

La segona onada del moviment feminista (la dels anys setanta del present segle) té com a base teòrica el ja mític llibre de Simone de Beauvoir El segon sexe. Es parteix de la idea que la dona no naix, sinó que es fa, és a dir, la diferència femenina és un producte cultural, una construcció social que suposa la submissió de la dona a l’home. El feminisme que se’n deriva, conegut com feminisme de la igualtat, de l’emancipació o racionalista, té com a objectiu la superació d’aqueixes diferències de gènere, culturals, que suposen la subjecció d’un gènere (el femení) a l’altre (el masculí). Seguint els ideals il.lustrats, es considera la dona un ser racional que ha de tenir els drets a la llibertat i a l’autonomia personal: hi ha un sol ser humà, i es tracta que la dona siga reconeguda com a tal, amb els mateixos drets i amb els mateixos deures.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres.

Què és el feminisme?

El feminisme es remonta al principi de la Segona Guerra Mundial (S.XX) quan el sexe femeni entra al sector laboral per la industria de construcció de armament. A partir d'aquest moment, les dones van volguer fer front al masclisme que s'havia imposat, intentant demanar els seus poder de vot, la seva llibertat d'expressió,... en difinitiva, els seus drets.
El feminisme, doncs, és un moviment creat per dones infelices que reivindicaven el sugragi universal femení. A partir d'aquí van començar a protestar contra el mesclisme. El feminisme de la igualtat és el que, des d’un punt de vista pràctic, defensa la igualtat d’oportunitats, igualtat d’oportunitats que es plasma en mesures concretes en matèria d’ocupació, de distribució de recursos, de drets humans, de paritat en la democràcia parlamentària (exigències de quotes femenines en els partits polítics), exigència que l’Estat del Benestar assumesca la realització de tasques tradicionalment considerades femenines... Per contra, la diferència proposa un “buit de normes”, buit que porte les dones a decidir per elles mateixes què és el que necessiten.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres