Feminisme d'ara i d'abans
Tant la primera onada feminista com el feminisme de la dècada dels setanta daquest segle pouen el seu suport ideològic en la filosofia de la Il.lustració. El primer feminisme contemporani, com a moviment social (nascut durant el segle XIX ), pretenia lextensió a les dones dels ideals il.lustrats de llibertat (és a dir, autonomia individual) i igualtat, ideals que, després de la revolució francesa foren patrimoni exclusiu, a més duna classe social, dun sol sexe. En aquest sentit hem dinterpretar aquest feminisme com una radicalització dels ideals il.lustrats: si la raó era una facultat dhomes i de dones no havia motiu per privar les dones dels drets de què gaudien els seus companys. Per això les dones comencen a exigir el dret a mantenir la propietat dins del matrimoni, a accedir als estudis universitaris, a exercir treballs remunerats... La diversitat dinteressos entre les dones burgeses i les dones treballadores fou superada amb la lluita unitària pel dret al sufragi.
La segona onada del moviment feminista (la dels anys setanta del present segle) té com a base teòrica el ja mític llibre de Simone de Beauvoir El segon sexe. Es parteix de la idea que la dona no naix, sinó que es fa, és a dir, la diferència femenina és un producte cultural, una construcció social que suposa la submissió de la dona a lhome. El feminisme que sen deriva, conegut com feminisme de la igualtat, de lemancipació o racionalista, té com a objectiu la superació daqueixes diferències de gènere, culturals, que suposen la subjecció dun gènere (el femení) a laltre (el masculí). Seguint els ideals il.lustrats, es considera la dona un ser racional que ha de tenir els drets a la llibertat i a lautonomia personal: hi ha un sol ser humà, i es tracta que la dona siga reconeguda com a tal, amb els mateixos drets i amb els mateixos deures.
La segona onada del moviment feminista (la dels anys setanta del present segle) té com a base teòrica el ja mític llibre de Simone de Beauvoir El segon sexe. Es parteix de la idea que la dona no naix, sinó que es fa, és a dir, la diferència femenina és un producte cultural, una construcció social que suposa la submissió de la dona a lhome. El feminisme que sen deriva, conegut com feminisme de la igualtat, de lemancipació o racionalista, té com a objectiu la superació daqueixes diferències de gènere, culturals, que suposen la subjecció dun gènere (el femení) a laltre (el masculí). Seguint els ideals il.lustrats, es considera la dona un ser racional que ha de tenir els drets a la llibertat i a lautonomia personal: hi ha un sol ser humà, i es tracta que la dona siga reconeguda com a tal, amb els mateixos drets i amb els mateixos deures.